Tot just encetada la Quaresma, el passat dijous 6 de març, tengué lloc a la Casa d’Espiritualitat de les Franciscanes de Pina el recés de preveres dirigit per Mn. Ramon Lladó Rotger, rector de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs i canonge penitencier de la Seu. El tema fou ben original: “El previacrucis de Jesús, el Senyor”. El predicador començà dient que la Passió de Jesús, a diferència del que a vegades pensam, no va començar a Getsemaní la nit del Dijous Sant, sinó que dels Evangelis se’n desprèn, unes vegades entre línies i altres de manera més explícita, que el Bon Jesús va patir molt durant el seu ministeri, de tal manera que es pot dir que la seva experiència pastoral va ser, humanament parlant, martirial, desoladora i en molts de moments fins i tot cruel. Dit això, Mn. Lladó, en també catorze “estacions” com les del viacrucis tradicional, va anar explicant els motius d’aquest patiment de Jesús: va ser expulsat amb violència de Natzaret, el seu poble; fou contínuament assetjat, insultat, acusat, calumniat; va patir la incomprensió fins i tot dels seus seguidors més íntims, els Apòstols; essent el Príncep de la pau i el Profeta de l’amor, hagué de veure com la seva persona i el seu missatge anaven aixecant arreu odis i divisions; va plorar davant la ciutat de Jerusalem pels seus habitants, perquè li havien fet el buit, etc.

Tenint en compte, com diu el mateix Jesús, que no hi ha cap criat més important que el seu amo, ni cap enviat més important que el qui l’envia (Jo 13, 16), no és estrany que moltes de les dificultats que va trobar Jesús aleshores, les trobin també avui els preveres a l’hora d’anunciar l’Evangeli. Per això en un segon moment de l’exposició el predicador va anar esbrinant les actituds que va adoptar Jesús en el seu previacrucis: a pesar del rebuig, la incomprensió i l’aparent infecunditat de la seva predicació, Jesús no desistí; la seva pregària constant va fer que se sentís sostingut pel Pare; no treballà tot sol, es feu acompanyar pels Apòstols; no rebaixà ni va trair el seu missatge per “vendre’l”; va ser immensament pacient, compassiu, bondadós amb la gent; celebrava els brots de fe que anava trobant i en donava gràcies al Pare, etc.

Acabada la xerrada, hi hagué una estona llarga d’adoració i de pregària davant el Santíssim exposat, i a continuació es feren les confessions en el marc d’una celebració comunitària del sagrament de la Penitència, presidida per Mons. Sebastià Taltavull. El dinar de germanor posà fi al recés.