Dins el marc de la festa de Sant Miquel, en ocasió de la missa del titular de la parròquia, es beneí la restauració del retaule programada per enguany des de la Comissió Mixta, composta pel Bisbat de Mallorca i el Consell de Mallorca. La missa fou presidida pel vicari episcopal de Patrimoni, Mn. Francesc Vicens, i concelebrada pel rector, Mn. Jaume Mercant, i els preveres que serveixen aquella comunitat. També hi foren presents la vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, i la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, com a representants del Consell. L’Ajuntament també s’hi va voler fer present a través del seu batle i del delegat de Son Carrió.

La restauració s’ha duit a terme al llarg dels mesos de primavera i estiu per part de la restauradora Maria del Mar Riera i del seu equip, supervisada i dirigida pel Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca. Consistí en una neteja de tota la brutícia adherida amb el pas dels anys i la desinsectació de tot el moble, ja que presentava una seriosa plaga de corc. Finalment s’han reconstruït els volums perduts i daurat les zones que presentaven llacunes en la part corresponent a l’arquitectura i s’han entonat les policromies de les talles.

El retaule és un conjunt heterogeni provinent de distintes esglésies mallorquines. L’arquitectura i el St. Jaume del coronament provenen de la parroquial dels Dolors de Manacor i era l’antic retaule major que ocupava el presbiteri abans de la construcció de l’actual. Les imatges que vestien el retaule, a excepció de St. Jaume, quedaren a Manacor on encara es conserven. És un moble neoclàssic construït a principis del s. XIX daurat en la seva totalitat. Les imatges de St. Vicenç Ferrer i St. Esteve, que havia estat reconvertit en St. Llorenç, provenen de la parròquia ciutadana de St. Jaume i la imatge central de St. Miquel prové de la parroquial de Llucmajor. Les tres imatges són d’estil barroc i en origen presentaven les seves vestidures estofades i policromades. La seva disposició actual la devem a Mn. Antoni M. Alcover, que aconseguí les diferents peces l’any 1916 per bastir el presbiteri del nou temple de la parròquia carrionera. A més dels successius trasllats i muntatges, el conjunt patí una forta violència l’any 1936 en ocasió del desembarcament republicà comandat pel capità Bayo. Durant un temps, Son Carrió esdevingué zona republicana i front de batalla en la guerra civil. Va ser en aquesta ocasió que les imatges foren llançades des de la seva ubicació original contra el trespol de l’església i el retaule, objecte de vandalisme. Les cicatrius d’aquell episodi encara són visibles, fent impossible recuperar la policromia original de les talles.