Enmig de l’exultant alegria pasqual, els cristians de Mallorca serven el costum de visitar els santuaris i ermites de la seva geografia, per brufar Maria en el goig immens de la Resurrecció del seu Fill. Així es van celebrant tot un seguit de pancaritats i romiatges, amb ressonàncies d’al·leluies i de l’antífona mariana pròpia d’aquest temps: Regina Caeli Laetare… I d’aquesta manera, el tercer diumenge de Pasqua, a l’ermita de Sant Honorat del puig de Randa s’hi respiren aires de festa colenda en honor de la Mare de Déu de la Panada. Enguany, s’ha escaigut el dia 14 d’abril, omplint aquell lloc de gent vinguda de molts diversos punts de l’illa. Ja a primera hora del matí l’esplanada de davant l’ermita era plena de cotxes i molts d’altres hagueren de cercar lloc d’estacionament a les voreres de la carretera que puja a Cura. La jornada es preveia ufana i joiosa.

A les 10:30h començà la missa solemne, presidida pel superior de la comunitat de Sant Honorat, el P. Miquel Mascaró, MSSCC. Ell, en el transcurs de l’homilia, destacà la universalitat de Maria, la seva capacitat d’acollida a tothom i el seu exemple d’acostament als més febles i desfavorits, tot convidant-los a seguir el seu Fill i oferint-los la panada de la fraterna unitat. El moment de l’ofertori fou animat pels Balladors de la Riba i el grup pobler de Xerebiols. Llavors diversos cavallers i devots de Santa Maria de la Panada acostaren les ofrenes a l’altar. A més del pa i del vi que havien de ser consagrats, oferiren també la crònica del darrer aplec celebrat allà mateix l’any passat. Amb aquell signe volien demanar la gràcia de l’augment de nous seguidors per aquesta devoció mariana i la continuïtat d’aquestes trobades fraternes. Llavors també, i seguint la multitudinària estela dels pelegrins que d’ençà de l’Edat Mitjana visiten els santuaris de la Mare de Déu per oferir les seves lluminàries votives, es presentaren diversos ciris marcats amb l’escut de l’orde de cavallers. Gest que volia significar l’anhel d’aportar llum a una societat que sovint viu envoltada d’una fosca que no permet apreciar els beneficis de la fe, de la cultura i de la germanor.

Acabada la celebració de l’Eucaristia, fou presentat un nou full de Goigs a Lloança de la Mare de Déu de la Panada, que es venera a l’Ermita de Sant Honorat de Randa, portats a la impremta en segona edició i en homenatge al Rvdm. P. Gaspar Munar MSSCC, qui fou superior general de la seva Congregació, un dels primers cavallers de Nostra Dona i gran impulsor d’aquesta advocació. Nasqué ara fa 125 anys i morí, amb fama de santedat, a la mateixa ermita de Sant Honorat. Aquests goigs foren escrits per Enric Balaguer i Mestres, i musicats per Odiló M. Planàs, monjo de Montserrat. A la capçalera porten un dibuix de la Mare de Déu d’Andreu Ponç i Fullana, i la nota històrica de Jordi Llabrés i Sans. S’inclouen amb el núm. 11 a la col·lecció Els Goigs de la Muntanya de Randa, que dirigí el mateix P. Munar. Seguidament foren declamats uns versos del poeta Rafel Bordoy i Pomar que enalteixen el significat dels aplecs de Santa Maria de la Panada.

L’agrupació de Balladors de la Riba aprofità l’avinentesa de la festa per fer beneir i estrenar el nou estendard corporatiu i sol·licitar el patrocini de la Mare de Déu de la Panada sobre els seus integrants i les activitats que realitzen. Llavors, oferiren diversos balls a tots els presents, fent-se acompanyar pels xeremiers i flabiolers de sa Pobla. Entorn de les 12 s’organitzà un petit itinerari cultural per dins l’ermita que serví per a explicar la història de la Mare de Déu de la Panada, tot visitant les diverses dependències que hi tenen relació (principalment, l’església, la Sala Ramon Llull i l’oratori del beat Francesc Palau) i que acabà en el cementeri eremític on descansen les despulles del P. Gaspar Munar. L’aplec acabà brufant amb crespells, el dolç típic de la Pasqua mallorquina, i vi dolç.