Hem de fer el possible perquè el primer dia de l’any 2023 i els que el segueixen siguin marcats per nous signes d’esperança. El papa Francesc, en el seu missatge per a la 56a Jornada Mundial de la Pau que se celebra avui, primer de gener, ens diu que no pot salvar-se ningú tot sol i per això ens demana recomençar des del COVID-19 per traçar tots plegats camins de pau. Ho fa amb realisme i to d’esperança, i ens convida a romandre ferms, amb els peus ben en terra i el cor capaç d’una mirada atenta a la realitat i a les vicissituds de la història. Diu que «encara que els esdeveniments de la nostra existència semblin tan tràgics i ens sentim empesos al túnel fosc i difícil de la injustícia i el sofriment, estam cridats a mantenir el cor obert a l’esperança, confiant en Déu que es fa present, ens acompanya amb tendresa, ens sosté en la fatiga i, sobretot, guia el nostre camí».

No podem oblidar tot el que la pandèmia ha ocasionat en tot el món i en nosaltres. Han quedat debilitats molts d’esforços dedicats a la pau i han aparegut molts de conflictes socials, frustració i violència de tota casta. Ha augmentat la crispació política i encara es viuen les seqüeles d’un malestar generalitzat, aïllament, desigualtat, soledat i restriccions de la llibertat. Per això, «ha arribat el moment de prendre’ns un temps per qüestionar-nos, aprendre, créixer i deixar-nos transformar —de forma personal i comunitària—; un temps privilegiat per preparar-nos al “dia del Senyor”. Ja he dit diverses vegades que, dels moments de crisi, no se’n surt mai igual: en sortim millors o pitjors. Avui som cridats a preguntar-nos: Què hem après d’aquesta situació pandèmica? Quins nous camins hem d’emprendre per alliberar-nos de les cadenes dels nostres vells hàbits, per estar més ben preparats, per atrevir-nos amb el que és nou? Quins senyals de vida i esperança podem aprofitar per seguir endavant i intentar fer del nostre món un lloc millor?».

Les solucions que ofereix les resumesc en aquests punts perquè ens serveixin de pauta d’actuació cristiana: continuar amb un beneficiós retorn a la humilitat; una reducció de certes pretensions consumistes; un renovat sentit de la solidaritat que ens animi a sortir del nostre egoisme per a obrir-nos als altres i a les seves necessitats; permetre que Déu transformi els nostres criteris habituals d’interpretació del món i de la realitat a través d’aquest moment històric; concebre-ho tot a la llum del bé comú, amb un sentit comunitari, com un «nosaltres» obert a la fraternitat universal. «Estam cridats —diu— a enfrontar els reptes del nostre món amb responsabilitat i compassió». Entre d’altres, garantir la sanitat pública a tothom, promoure accions de pau, aplicar mesures enfront del canvi climàtic; lluitar contra el virus de la desigualtat; garantir alimentació i feina digna a tothom; desenvolupar polítiques d’acollida i integració… Tot això per anar construint el Regne de Déu, que és d’amor, justícia i pau, amb paraules i fets.