El passat dissabte 17 de febrer la fraternitat diaconal amb els candidats va tenir la seva reunió mensual a Pina amb el delegat de Pastoral de la Salut, Mn. Francesc Carmona. Un àmbit on ja treballen pastoralment els diaques dins els hospitals i tanatoris.

Després de pregar plegats, el primer que va explicar Mn. Francesc Carmona va ser que “cal tenir present que hi hem d’entrar amb el cor obert, però amb un cor obert des de la pròpia vulnerabilitat”. “Jesús ens crida a estar amb els altres, a ser llum enmig de la foscor d’una malaltia o d’una pèrdua important. S’ha d’ajudar a recuperar el sentit de la vida al malalt i ajudar els familiars” va dir. L’Església comparteix la mateixa missió de Crist: “Evangelitzar i curar, curar i evangelitzar” (evangelitzar és curar. Jesús es fa present en la Paraula, en la Paraula confortable, en la presència del qui amb un simple gest o una simple paraula de consol s’acosta a aquella persona humana que pateix).

“Creim en la persona en totes les seves dimensions possibles. En qualsevol persona perquè tots som fills de Déu, tots som germans (acostar-se al qui pateix des de la dimensió ecumènica). S’ha d’acompanyar en un moment de tristesa (emoció dolorosa que cal superar). Situació que ens ha fet mal com una pèrdua, una desil·lusió o un fracàs”. Des de la Pastoral de la Salut va explicar que “s’ha de treballar per establir un diàleg amb Déu en una situació de tristesa. L’esperança cristiana esdevé essencial com a factor terapèutic (ajuda a generar nous recursos que ens aporten felicitat). El pitjor enemic de l’esperança és la soledat (sentir-se tot sol). Déu és la força més important davant el patiment de la persona. La tristesa és una emoció que ens ajuda a créixer espiritualment, ens fa ser més solidaris i ens duu a empatitzar amb els altres. Cal preparar (formar) els acompanyants, cal donar estratègies, habilitats comunicatives per tal de poder acompanyar i comprendre el món interior de les persones que ajudam (persones que estan passant per un mal moment, persones que han arribat al final de la seva vida, persones a qui hem d’ajudar a fer aquest darrer tram). La tècnica principal per dur a terme una bona pastoral de la salut és el diàleg i arribar a una empatia compassiva”. 

Finalment, recorrent a Mateu 8, 1-3 (curació d’un leprós) va recordar les tres accions principals de Jesús:  “s’acosta al malalt. El mira = contacte visual. I el toca.  Són les tres accions principals davant la persona que ens necessita (primer ens hi acostam, després establim un primer contacte visual i finalment allargam la mà)”. 

Després d’aquesta interessant formació i les diverses preguntes, es va acabar amb el dinar fraternal.