La Vigília Pasqual en la nit del Dissabte Sant al Diumenge és la part medul·lar del tridu pasqual de la Passió i Resurrecció de Crist, i consegüentment la culminació de l’any litúrgic. La vespra del Diumenge de Pasqua, precedit per la «mare de totes les vigílies», com se la coneix popularment, és la part final del tridu, el qual va començar amb el sopar del Senyor, el Dijous Sant, i que va aconseguir el cim el divendres Sant amb la commemoració de la Passió de Jesús a la creu.

Si durant el dia del Dissabte Sant l’Església encara és de dol per la mort del Salvador, el vespre esclata d’alegria. Es realitza la benedicció del foc nou i de l’aigua, lectures, lletanies, la professió de fe i batejos de catecúmens. La celebració començà a l’exterior de la Catedral, on es beneí el foc nou, de les brases del qual s’encengué el Ciri Pasqual —Llum de Crist—, que efectivament simbolitza el mateix Crist ressuscitat.

Després de la processó d’entrada s’entona el Pregó pasqual, antic himne al·lusiu a la nit de Pasqua que parla de la glòria de la Resurrecció de Crist, que envoltarà tota la litúrgia d’aquesta nit. Després continua amb la Litúrgia de la Paraula, en què es proclamen set relats de l’Antic Testament al·lusius al pla salvífic de Déu, intercalats amb salms o càntics de l’Antic Testament i oracions conclusives després d’aquests.

Finalitzada la celebració, com s’acostuma, l’Escolania dels Vermells de la Seu cantà el Regina Coeli.

S’adjunta Homilia del Bisbe