La Vigília Pasqual, en la nit del Dissabte Sant al Diumenge, és la part final del tridu, quan es realitza la benedicció del foc nou i de l’aigua, lectures, lletanies, la professió de fe. També té lloc l’administració dels sagraments de la iniciació cristiana als adults que han fet l’itinerari catecumenal i han demanat ser admesos per la comunitat cristiana.

La celebració d’ahir a la Seu va ser presidida per Mons. Sebastià Taltavull. Començà al portal major, on es va beneir el foc nou, del caliu del qual s’encén el Ciri Pasqual —Llum de Crist—, que efectivament simbolitza el mateix Crist ressuscitat.

Després de la processó d’entrada s’entonà el Pregó pasqual, antic himne al·lusiu a la nit de Pasqua que parla de la glòria de la Resurrecció de Crist, que envoltà tota la litúrgia d’aquesta nit. Després es continuà amb la Litúrgia de la Paraula, en què es proclamen set relats de l’Antic Testament al·lusius al pla salvífic de Déu, intercalats amb salms o càntics de l’Antic Testament i oracions conclusives després d’aquests, per culminar, després del cant solemne amb repicada de campanes del Glòria, amb la proclamació de l’evangeli de la Resurrecció.

En la seva homilia, el Bisbe ha manifestat que “Estam vivint uns moments excepcionals, únics per l’actualitat que suposa la notícia de la Resurrecció de Jesús en unes coordinades històriques que, per desgràcia, a nivell real i informatiu, mostren més la desfeta de la dignitat humana que no la seva rehabilitació. Que nosaltres, en aquesta nit, aixequem un crit a favor de la vida, pronunciant-nos en contra de la cultura de la mort, és una actitud valenta que demostra que creu que, gràcies a la resurrecció de Jesús, ha guanyat la vida per sempre. Hi ha moments encara, tanmateix, que per la malícia humana tinguem que suportar les inclemències de la persecució, dels atacs terroristes a ciutadans indefensos, els bombardejos sobre gent innocent, la privació de menjar i queviures a multituds que han hagut de fugir de casa per constats amenaces… Tot i que, des de la fe en Jesús i l’amor solidari, sabem que l’acceptació del dolor en la vida de les persones dona al cristià una serenitat gairebé infinita, perquè sap que a tots els patiments els segueix una resurrecció. Què fer, idò, perquè enmig d’aquesta situació tenebrosa hi comenci a brillar la llum de la resurrecció?”.

A aquesta pregunta, ell mateix ha respost: “Ho hem dit molt aquests dies sants, la resposta és l’amor tal com Jesús ens el presenta i tal com ell estima. La nit de Pasqua és per a fiar-nos de Jesús, per a renovar la confiança en ell i reconèixer com a creients que la transformació personal, social i còsmica ja és un fet, senzillament perquè amb la seva mort l’ha vençuda per sempre, ha vençut el pecat i ha abolit qualsevol casta de mal que ens ofega i que ofega la humanitat. Aquesta és una nit per a la fe, però una fe que sigui per un cristianisme que no es viu a mig gas, com si no ens entusiasmés fer al salt decisiu, madur, cap el seguiment de Jesús. No deixem d’esforçar-nos-hi, amb la resurrecció ens ha obert el camí d’una vida nova i, malgrat tot, és a través d’aquest camí de perills i infidelitats, que treu el cap la felicitat. Per això, la vivència cristiana d’aquesta nit ens pot obrir a l’esperança d’un present i futur indescriptibles”.

Seguidament va tenir lloc la Litúrgia Baptismal, en què es beneeixen la font baptismal i les aigües noves de Pasqua i s’administren els sagraments del Baptisme i la Confirmació als catecúmens que han completat la seva preparació durant la Quaresma.

Tot acabà amb la Litúrgia Eucarística, en la qual els neòfits, tot just batiats i confirmats, s’acostaren per primera vegada a rebre el Cos i la Sang del Senyor.