Per iniciativa de Damià Canals Arbona, de Can Mart, es començà a ensenyar la doctrina cristiana als nins i nines de l’Horta. Els dies de festa i els diumenges Mn. Miquel Rosselló Barceló, bon amic de l’amo en Damià Mart, donava classe al vestíbul de la gran casa de Damià Canals. Era l’any 1912 i progressivament augmentà el nombre d’assistents a les classes. Quatre anys després els nins no cabien a Can Mart. L’any 1916 la mestra d’escola Paula Ensenyat va autoritzar que s’impartís la catequesi a la seva classe. Per quaresma, Mn. Miquel Rosselló va fer aixecar un altar a la classe per tal de poder realitzar diferents actes religiosos així com els sermons quaresmals. El mes de juny de 1917, el bisbe de Mallorca Mons. Rigobert Domènech Valls en visita pastoral a Sóller s’aturà a veure la improvisada capella i, quan va veure la il·lusió dels hortolans, es decidí a animar tothom perquè es construís un temple en aquella barriada i ho encarregà personalment a Mn. Miquel Rosselló.

Aleshores es creà una Junta de l’Obra per tal de dur endavant la iniciativa. La primera pedra de la nova església es va col·locar el diumenge 25 de novembre de 1917. Presidí l’acte el rector de Sóller Mn. Rafel Sitjar Picornell enmig d’un animat ambient festiu. Entre els anys 1917 i 1922 es recaptaren 6.702 pessetes, de les quals 1.000, les havia donades el Ministeri de Gràcia i Justícia. El primer mestre d’obres va ésser Bernat Galmés i Mir que també treballava a la façana modernista de la parròquia sollerica de Sant Bartomeu.

El dia 16 de desembre de 1923, Mons. Rigobert Domènech va beneir la nova església. Un cop obert el temple, es començaren a celebrar-hi misses els diumenges i festes. Al llarg dels primers mesos no hi havia cap prevere destinat en aquesta església.

L’1 de març de 1924 va tenir lloc la benedicció de la imatge de Sant Josep de la Muntanya i també d’un altar i una campana. Tot costà 1.766 pessetes. A partir d’aquell moment el temple va ser conegut com el de Sant Josep de la Muntanya. El dia 2 de desembre de 1924 un fibló tomà la façana de la nova església. Fins el diumenge 6 de desembre de 1925 no es va poder obrir de nou el temple.

Entre el mes de juliol de 1929 i el mes de març de 1930, el mestre d’obres Francesc Bujosa Serra, conegut com a mestre Francesc d’Esporles, realitzà una important obra a la teulada. Quan finalitzà tota la feina, el mestre va arribar a dir que si col·locaven sobre l’edifici el mateix puig Major, l’estructura ho aguantaria. Mn. Miquel Rosselló va dedicar bona part de la seva vida i dels seus recursos econòmics al temple de l’Horta.

El 14 de desembre de 1937, l’arquebisbe-bisbe Josep Miralles Sbert erigia en Parròquia el temple de l’Horta.

Com a record de la gesta de les Valentes Dones de Can Tamany, i de la batalla del Pont d’en Barona, ambdós indrets ubicats dins el nou terme parroquial, el decret que convertia en Parròquia l’antic temple de Sant Josep de la Muntanya el convertí en Parròquia de la Mare de Déu de la Victòria. Recordava als sollerics la gesta de l’11 de maig de 1561 celebrada avui amb la coneguda festa del Firó.

El tretze de novembre de 1949 es beneí el retaule neogòtic amb altar que presidiria la Parròquia de l’Horta. Es tracta d’una obra de l’escultor Francesc Salvà Pizà i pintures de mestre Pere Càffaro Jaume. Encara presidia el retaule la imatge de Sant Josep de la Muntanya. Mn. Miquel Pons Sastre va fer canviar totalment el presbiteri. Encarregà a l’escultor Baltasar Vidal Garcies una talla d’alabastre de la Mare de Déu de la Victòria. Aquesta talla és una reproducció de la imatge del mateix nom que es troba a l’Oratori de l’Hospital. L’any 1973, després que el mestre d’obres Bartomeu Morell Mayol va realitzar les noves obres on hi havia un cambril i unes escales per poder-hi accedir, es deposità la nova talla al seu cambril. Les pintures de Càffaro romanen als dos costats del presbiteri.

El 4 de juliol de 1973 foren inhumades, al peu del presbiteri, les despulles de Mn. Miquel Rosselló (1878-1959).

El P. Ricard Janer Bonafè MSSCC realitzà també importants i necessàries obres a la Parròquia de l’Horta. Enrajolaren de nou l’església. El mestre d’obres va ser Gregori Puigserver Arbona amb assessorament de l’arquitecte diocesà Sebastià Gamundí Boscana. Moltes altres feines va fer el P. Janer, entre totes destaquem el dibuix dels vitralls que representen una catequesi visual del paper de Maria dins la història de la salvació. El mestre vitraller Pere Cànovas fou l’encarregat de realitzar els vitralls així com la gran rosassa de la façana. Entre els anys 1997 i 1998 la parròquia adquirí una llum mai vista gràcies que els vitralls deixaren passar la llum pels antics finestrals encegats. El dia 11 de juliol de 1998, el bisbe Mons. Teodor Úbeda va beneir solemnement els vuit vitralls, la rosassa i els dos rosetons del presbiteri.

Sr. Josep Antoni Morell