Ahir, Divendres Sant, a les 18h, la Seu va acollir una solemne celebració litúrgica amb motiu del Divendres Sant. L’acte, presidit pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, va commemorar la Passió i Mort del Senyor a través de la litúrgia de la Paraula, l’adoració de la Creu i la comunió amb les formes consagrades del Dijous Sant. És l’únic dia de l’any, amb el Dissabte Sant, en què no se celebra l’Eucaristia, convertint-se en un moment de silenci, contemplació i adoració profunda.

Durant la celebració, es rememorà el camí de la creu amb la lectura de la Passió segons l’evangeli de Sant Joan, que narra el camí de Jesús cap al Calvari, portant la seva creu, la crucifixió i la sepultura. Aquest dia, se’ns convida a reviure la fe en el misteri redemptor de la Creu a través de la proclamació de la Paraula, l’adoració i la comunió. A més del viacrucis, es van llegir les invocacions del beat Ramón Llull, recollides en el seu Llibre de Contemplació.

En la seva homilia, Mons. Sebastià Taltavull va explicar que en la Creu de Jesús es concentren tots els drames i enigmes de la humanitat. No és només una creu de fusta; és el símbol de tot el patiment injust que han viscut i viuen tants innocents arreu del món. Jesús, clavat a la Creu, continua patint en cada víctima de la guerra, del terrorisme, de la pobresa extrema, de la violència, dels abusos i de la injustícia. Les seves ferides són les de tantes persones que carreguen creus que no han triat. “Jesús segueix clavat a la creu en tantes creus que no són obra dels seus contemporanis.”

Aquest sofriment, va afirmar el Bisbe, no pot deixar-nos indiferents. No podem contemplar la Creu com un simple record o una escenificació. La Passió de Crist ens interpel·la i ens convida a tenir un cor que s’afecta davant la misèria dels altres. És l’efecte de la misericòrdia: deixar-se tocar pel dolor aliè fins al punt de voler transformar aquella realitat. Això és la conversió: un canvi interior que ens condueix a l’amor actiu i compromès. “Hi ha d’haver l’efecte ‘misericòrdia’, és a dir, el cor que es veu afectat per la misèria de l’altre.”

Davant la crueltat i el mal del món, ens podem demanar si hi ha alguna raó per a l’esperança. La resposta és sí: la tenim en Jesús, asegurà Mons. Taltavull. Ell, tot i ser Fill, va aprendre en el sofriment què és obeir i es va convertir en font de salvació eterna. La seva mort no és final sinó pas cap a la vida. El seu amor lliurat fins a l’extrem ens obre la porta de la resurrecció. “La raó de l’esperança la tenim en Ell, en Jesús, qui […] es va convertir en font de salvació eterna.”

Jesús no va voler patir en solitari. Ha volgut unir la seva creu a la dels homes i dones crucificats de tots els temps. Per això, seguir-lo implica assumir també la pròpia creu i viure amb generositat, abnegació i esperança. La mirada al Crist Crucificat ens jutja, ens transforma i ens salva. I ens convida a actuar amb solidaritat i proximitat, especialment amb els més pobres i ferits del nostre món.

Mons. Taltavull va recordar que la col·lecta d’ahir es destinava íntegrament a Terra Santa: “Aquesta mirada es fa acció concreta amb la col·lecta per ajudar les comunitats cristianes de Terra Santa, profundament afectades per la guerra. Que la nostra oració i generositat siguin expressió viva del seguiment de Jesús i de la nostra esperança activa en ell”.

La jornada va culminar amb una de les representacions més emotives i significatives de la Setmana Santa mallorquina: el Davallament de la Creu. Aquesta escenificació teatral medieval comença amb el relat dels deixebles que demanen el cos de Jesús a Ponç Pilat, el desclaven, l’amortallen i l’enterren. Amb martellades simbòliques a la part posterior de la creu, la figura de Crist és desclavada i depositada en un sudari. Tot seguit, la imatge de Jesús, acompanyada per la Mare de Déu Dolorosa, va encapçalar la processó del Sant Enterrament, en què van participar membres del clergat i la noblesa mallorquina. Aquesta va recorrer l’interior de la catedral fins a l’altar major, on s’enterrà simbòlicament la figura del Senyor en un sarcòfag.

HOMILIA DEL BISBE