Cáritas Española té previst mobilitzar al llarg d’aquest 2024 altres quatre milions d’euros per a respondre a l’emergència humanitària després de dos anys de guerra a Ucraïna. Aquests fons se sumen als 6,4 milions d’euros que ja han estat enviats a les dues Càritas presents a Ucraïna (la catòlica de ritu grec i la catòlica de ritu llatí) i a la xarxa de Càritas als països limítrofs per a fer front a les necessitats de la població.

Amb aquest fons, Cáritas Española té previst continuar donant suport als projectes d’emergència, i els que sostenia abans de la invasió russa a gran escala al febrer de 2022. Aquests programes estan relacionats amb el suport a famílies vulnerables, persones amb diversitat funcional, enfortiment institucional i lluita contra el tràfic de persones. “Cada vegada hi ha més menors a càrrec de mares cap de família, la protecció de la qual és urgent”, alerta Carmen Gómez de Barreda, responsable de la Campanya Càritas amb Ucraïna de Cáritas Española.

Per aquest 2024, Cáritas Española està explorant a més noves col·laboracions en sectors complementaris fora de la família Càritas per a poder donar resposta, per exemple, en educació en emergències.

Situació molt greu 

S’estima que el 40% de la població a Ucraïna (uns 18 milions de persones) depenen de l’ajuda humanitària per a sobreviure. La pitjor part es viu actualment en l’est del país on el conflicte segueix a foc obert. “En aquesta zona, els desplaçaments interns continuen i la situació humanitària continua sent molt greu. Estimem que unes 380.000 persones es troben en una situació molt difícil”, indica Carmen Gómez de Barreda.

L’any passat, la xarxa de Càritas a Ucraïna va aconseguir atendre més de 1,3 milions de persones (6,2 milions des de l’inici de la invasió russa). La majoria de les ajudes van estar relacionades amb la provisió d’aliments, aigua i sanejament, allotjament, suport psicosocial, educació i ajuda monetària. El suport s’ha destinat principalment a la població rural, on es troben les persones en situació de major vulnerabilitat i amb menys capacitat per a accedir als serveis de salut i educació.

Per a aquest 2024, les estratègies d’intervenció es distingeixen entre l’est i l’oest del país. En l’est, l’ajuda humanitària d’emergència continua sent bàsica. En el centre i l’oest, en canvi, la prioritat és la integració social, l’accés al mercat laboral, a la salut, a l’educació o a un allotjament digne. “Concretament, en les zones desocupades s’estan realitzant estudis per a valorar totes les necessitats. Les principals prioritats són la rehabilitació d’habitatges, accés a béns bàsics i desminatge de terres agrícoles”, explica la responsable de la Campanya Càritas amb Ucraïna.

Obstacles del treball humanitari

Entre els principals obstacles que han d’afrontar els treballadors humanitaris són els atacs indiscriminats a civils i infraestructures bàsiques. “Els atacs massius obliguen a parar l’atenció a les persones i provoquen molts problemes a l’hora de fer front a les baixes temperatures de l’hivern. Aquests constants talls d’activitat, units a l’estressant situació que viu el país, també estan passant factura en la salut metall dels treballadors humanitaris”, comenta Gómez de Barreda.

El conflicte armat ha provocat un moviment migratori massiu, tant internament com fora de les fronteres d’Ucraïna. S’estima que al voltant de 6,4 milions de persones han hagut de sortir del país. Més de 210.000 han rebut ajuda de les Càritas als països fronterers (Polònia, Romania, Moldàvia i Eslovàquia). Per a aquest any 2024, totes les Càritas en frontera tenen previst reforçar l’acompanyament en l’accés als serveis socials bàsics (salut, educació), allotjaments de mitjà termini i integració en el mercat laboral.

A Espanya, la xarxa de Càritas diocesanes va acompanyar a 4.089 ucraïnesos a través de dues vies diferents. D’una banda, incorporant-los als serveis habituals d’atenció a les persones; per una altra, aportant un total de 651.839 euros per a fer front a despeses en alimentació, roba, calçat i habitatge.