Davant l’alerta de les Nacions Unides que sosté que quatre de cada deu guerres en sis dècades neixen pel control de recursos naturals, el Dia de la Terra, Mans Unides, recorda que la pau també es construeix defensant la casa comuna.

Des de disputes pels recursos que ofereix l’Amazònia fins a tales il·legals a Cambodja, la lluita per la terra, l’aigua i els boscos alimenten alguns dels conflictes més intensos del planeta.

El 2024, l’Informe “Global Resources Outlook” realitzat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va advertir que l’extracció mundial de recursos naturals (minerals, combustibles fòssils, biomassa i materials de construcció) creixerà un 60% per al 2060 (respecte a 2020), esgotant ecosistemes i disparant les guerres per terres fèrtils, aigua i minerals.

“Aquestes tensions territorials no només destrueixen vides a través de les guerres i la violència, sinó que devasten ecosistemes i deixen les comunitats sense recursos, sense esperança o sense la capacitat d’enfrontar-se a emergències climàtiques”, afirma Marco Gordillo, coordinador del departament d’Aliances i Incidència de Mans Unides.

La pau no és només l’absència de guerra, sinó la possibilitat de viure en terres segures, sanes i habitables, cosa que la Cort Internacional de Justícia de les Nacions Unides reconeix com el dret humà a un medi ambient sa.

MANS UNIDES EN EL DIA DE LA TERRA

Mans Unides subratlla que el Dia de la Terra és una oportunitat per recordar que la crisi climàtica, la desigualtat i els conflictes pels recursos no són realitats separades, sinó part d’un mateix problema global que exigeix respostes centrades a les persones i als territoris. “El medi ambient continua sent “la víctima oblidada” de les guerres. Defensar la terra, els boscos i els mitjans de vida és també una forma de construir la pau”.

TRES TERRITORIS ON PROTEGIR LA TERRA ÉS ALIMENTAR LA PAU

Al Perú, l’expansió de la mineria ha generat una crisi ambiental i de seguretat.

“A Amèrica Llatina i el Carib la mineria té un rostre fosc i pràctiques devastadores. Les extraccions s’han realitzat sense escoltar les comunitats locals, sense respectar els drets dels pobles indígenes, per als quals la terra ho és tot, i sense considerar els límits dels ecosistemes. Sense respecte“, afirma Yolanda Flores, líder Ambient, organització que pertany a la xarxa Muqui, plataforma peruana que defensa els drets de comunitats i el desenvolupament sostenible davant de l’activitat minera, a escala local i internacional.

Actualment, estan en procés legislatiu dos projectes de llei que posen en risc els pobles indígenes i les comunitats camperoles (el primer obriria totes les Àrees Protegides del Perú a la mineria i a l’extracció de gas i petroli, i el segon, que obriria a projectes d’extracció de gas una zona enorme de l’Amazònia peruana, llar d’un gran nombre de pobles, a través de la Xarxa Muqui, la capacitat organitzativa i la incidència de les comunitats que permetin crear un entorn en què les mateixes poblacions afectades puguin liderar la defensa dels seus drets humans i ambientals de manera autònoma.

A Sierra Leone, país que ocupa el lloc 185 de 193 a l’últim Índex de Desenvolupament Humà, s’estima que 8 de cada 10 habitants de les comunitats mineres de Kono viuen en la més absoluta pobresa.

Allà, Mans Unides, juntament amb el Centre Chesterton, dóna suport a la rehabilitació de terres improductives a causa de les activitats mineres artesanals indiscriminades per convertir-les en espais de cultiu i producció; impulsa cooperatives i en promou la restauració ambiental i els mitjans de vida alternatius, més inclusius i sostenibles, que permetin a les comunitats reduir la seva dependència del sector miner.

“Ara som conscients que la mineria ha estat perjudicial per a les nostres comunitats i avui dia és la principal raó de la nostra pobresa i manca d’aliments”, afirma Konningbeya, president de la cooperativa de Bandafaye.

Mentrestant, a Cambodja, aproximadament el 75% de la població viu a zones rurals i depèn en gran part dels boscos per a la seva subsistència. Tot i això, molts d’aquests boscos pateixen tales il·legals constants, espolis per part de furtius i d’indústries, cremes… en un context agreujat per la sequera i la crisi climàtica.

Davant d’aquesta realitat, Mans Unides treballa juntament amb la Missió Jesuïta a Cambodja en comunitats forestals i escoles rurals per protegir aquests boscos. El projecte combina patrullatge comunitari, reforestació i educació ecològica pràctica per a nens i joves (horts, vivers, plantació d’arbres…), amb l’objectiu d’enfortir la consciència ambiental i la participació activa en la defensa de l’entorn com a part de la vida quotidiana. “El focus més important és als estudiants, perquè són les generacions que portaran a terme els canvis a les seves famílies i a la vida de les seves comunitats”, sosté Ramón Álvarez, coordinador del departament d’Àsia de Mans Unides.

El 2025, Mans Unides va destinar més d’un milió d’euros a projectes a Àsia, Amèrica i Àfrica en què promou la sostenibilitat ambiental i la lluita davant de la crisi climàtica, juntament amb els seus socis locals.

SOBRE MANS UNIDES

Nascuda el 1959, Mans Unides és l’Associació de l’Església catòlica a Espanya per a l’ajuda, la promoció i el desenvolupament dels països del Sud global. És, alhora, una Organització No Governamental per al Desenvolupament (ONGD), de voluntaris, catòlica i seglar.

ACCEDEIX AL MATERIAL GRÀFIC – Enllaç de descàrrega

MÉS INFORMACIÓ I PETICIÓ D’ENTREVISTES

• Irene Núñez Cid: 913082020/626347008: prensa@manosunidas.org
• Marta Carreño: 913082020/682544520: redaccion@manosunidas.org