Fa just un mes érem a la plaça de Sant Pere de Roma i escoltàvem amb gust el papa Francesc que ens parlava de la prudència i ens convidava a aprofundir en aquesta virtut -virtut vol dir força interior que ens capacita per actuar- i que defineix com «la capacitat de governar les accions per a dirigir-les cap el bé» i, per tant, «prudent és aquell que sap elegir […], i qui és prudent no elegeix a l’atzar: abans que tot, sap allò que vol; llavors, pondera les situacions, es deixa aconsellar i, amb amplària de visió i llibertat interior, elegeix el camí que ha de prendre». Es refereix a l’harmonia que existeix en tota persona humana i l’orientació que té de dirigir-se cap el bé.

Érem a Roma en l’inici del 450è aniversari del traspàs de la santa Catalina Tomàs per presentar al Papa les celebracions i activitats que durem a terme en aquest any. En aquell moment fèiem nostres les paraules que ens acabava de dir: «desafortunadament, en tots els ambients hi ha qui tendeix a liquidar els problemes amb bromes superficials o a suscitar sempre polèmiques. La prudència, en canvi, és la qualitat dels qui estan cridats a governar: saben que administrar és difícil, que hi ha molts punts de vista i que cal tractar d’harmonitzar-los, que no s’ha de fer només el bé d’alguns, sinó el de tots».

L’altra virtut és la paciència. Una virtut que va unida a la caritat, i és precisament en la Passió on es manifesta la paciència de Crist, no com a resistència estoica al sofriment, sinó com el fruit d’un amor més gran. El millor testimoni de l’amor de Crist, el veim en tantes mares i pares, treballadors, metges i infermeres, com cada dia, en secret, estan embellint el món amb santa paciència. Emocionant era la presència i l’exemple de dos pares: un israelià i un àrab. «Ambdós han perdut les seves filles en aquesta guerra i ambdós són amics. No miren l’enemistat de la guerra, sinó l’amistat de dos homes que s’estimen i que han passat per la mateixa crucifixió».

L’altra virtut que és social per excel·lència és la justícia. És representada al·legòricament amb una balança perquè el seu objectiu és crear igualtat i donar a cadascú allò que és seu. Diu el papa Francesc que «la justícia és fonamental per a la convivència pacífica en la societat […]. Sense justícia no hi ha pau. De fet, si no es respecta la justícia, es generen conflictes”. Afegirà que «la persona justa és recta, senzilla i directa […], es presenta tal com és […], diu la veritat, venera les lleis i les respecta, sabent que són una barrera que protegeix els indefensos de l’arrogància dels poderosos […]. La virtut de la justícia evidencia -i posa l’exigència en el cor- que no pot haver-hi vertader bé per a mi si no hi ha també el bé de tots».

L’altra virtut és la fortalesa. També és un dels set dons de l’Esperit. L’esperit de fortalesa és el do del coratge, de la valentia, de la tenacitat, de la constància que experimenten els senzills. «És la més “combativa” de les virtuts» -diu el papa Francesc- i afegeix que «un cristià sens valentia, que no doblega les seves forces al bé, que no molesta a ningú, és un cristià inútil». A més, «és la virtut que ens assegura el ferm i constant desig de cercar el bé […], serveix per a confrontar i vèncer els enemics interns, com l’ansietat, l’angoixa, el temor, la culpa […] que tantes vegades ens paralitzen […]. Cultivar aquesta virtut ens farà persones que no s’atemoreixen ni desanimen davant les proves i que es prenen seriosament els desafiaments del món, actuant decididament contra el mal i la indiferència». La virtut de la fortalesa és la gran qualitat i força dels màrtirs.