La conjunció circumstancial d’un seguit de fets dona com a resultat aquest fenomen singular i únic en el context de les catedrals d’Europa. Les causes constructives que el fan possible són les següents:

1. La construcció del temple que va definir la seva planta basilical sobre la mesquita preexistent entre els segles XIII i XVII.
2. Les dimensions de la nau central associades a la ubicació de la rosassa major, que es troba alineada amb aquesta i té un diàmetre de 11,85 metres.
3. La construcció de la façana principal que es va fer en tres fases cronològiques (segles XVI-XVII i XIX) i presenta dos frontis diferents, interior i exterior. Aquest és un factor decisiu en la ubicació actual de la seva rosassa vista des del mur interior.
4. La finalització del programa d’instal·lació de vitralls a tots els finestrals i òculs disponibles de la Seu que va començar a finals del segle XIX. La darrera fase dels vitralls és coincident amb l’adequació a les prescripcions litúrgiques del Concili Vaticà II. Les condicions d’entrada de llum natural a l’interior del temple resten estables des de l’any 2010, quan va finalitzar la restauració integral de la rosassa major.

Com a novetat, enguany hem gaudit d’un grup de cantaires dirigit pel Sr. Joan Company, que han interpretat una cançó titulada “L’aubada”.