El risc de pobresa continua sent més elevat en les llars encapçalades per dones. Durant la pandèmia, l’augment de l’exclusió social en les famílies que la seva sustentadora principal és dona va créixer el doble, en passar del 18% en 2018 al 26% en 2021, mentre que en les llars encapçalades per homes va augmentar del 15 al 18%, segons l’informe Evolució de la cohesió social i conseqüències de la COVID-19 a Espanya, presentat per Càritas en 2022.

Aquesta bretxa de gènere estructural i persistent mou a Càritas a visibilitzar i denunciar, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, les múltiples desigualtats que continuen sofrint les dones que acompanya. “Els avanços de les últimes dècades han estat importants, però encara queda molt camí per recórrer perquè la igualtat entre homes i dones es converteixi en la pedra angular d’un desenvolupament humà i sostenible”, assegura Noelia de Pablo, responsable del programa de Dona de Càritas Espanyola.

Càritas acompanya a un nombre cada vegada major de famílies monoparentals encapçalades per dones en situació de vulnerabilitat. Es tracta de llars on la sustentadora principal té un treball precari no sols quant a salari, sinó també a condicions laborals, inestabilitat o vulneració de drets, a més d’una major probabilitat d’estar ocupada en el sector informal.

En el dilema de treballar o cuidar

A això se suma que les dones són les principals sustentadores de les cures familiars i moltes vegades acusen la falta de xarxes de suport. “Moltes d’elles es troben en la tessitura d’haver de triar entre treballar o cuidar, el que repercuteix greument és la seva situació, havent d’abandonar el mercat laboral, reduir les seves jornades o renunciar al desenvolupament de les seves carreres professionals per a poder cuidar. I altres, a treballar sense possibilitat de conciliar el que repercuteix greument en la qualitat de vida de la infància”, apunta Noelia de Pablo.

La marcada feminització dels treballs que compten amb menor reconeixement social i pitjors condicions laborals no ajuda a millorar la situació de les dones en risc d’exclusió. És el cas de l’ús de llar i de les cures. “Malgrat els importants avanços que s’han produït en aquest sector en els últims anys encara no s’ha aconseguit una veritable equiparació de drets amb la resta de persones treballadores, sent especialment rellevant tot el relatiu a les condicions particulars que comporta el treball d’interna”, denúncia Noelia de Pablo.

En moltes ocasions, aquestes treballadores veuen vulnerats els seus drets laborals per estar sotmeses a àmplies jornades, incloses jornades nocturnes, sense tot just descans, amb temps de presència que obliguen a tenir disponibilitat i, en molts casos, sense distinció entre treballs de llar i de cures, no comptant amb la remuneració corresponent, donada l’especialització que requereixen.

Al llarg de 2022, Càritas va acompanyar a 41.514 dones a través dels seus diferents programes d’ocupació. El perfil d’aquestes demandants de treball van ser dones de més de 45 anys, amb estudis bàsics, escassa experiència laboral i poques competències digitals. En un número cada vegada major es troben a més immerses en complexos processos migratoris. La falta d’ocupació o l’ocupació precària no són els únics obstacles que han d’afrontar moltes dones en situació d’exclusió.

A aquesta realitat també se suma la violència masclista. En 2022, Càritas va acompanyar a Espanya a 14.140 dones en més de 30 projectes específics relacionats amb la dona. Molts d’ells, estan relacionats amb programes de suport a dones víctimes de violència, d’explotació sexual o tracta.

“Aquestes situacions estan en moltes ocasions totalment invisibilitzades. En el cas de les dones en contextos de prostitució ens preocupa la seva ‘expulsió’ a llocs més ocults i vulnerables, com a assentaments o pisos, cosa que significa una major precarietat i estigmatització, més dificultats en el seu acompanyament i escassetat d’alternatives per la falta d’accés a prestacions socials o ocupació”, indica.

El doble estigma de la salut mental

La desigualtat també té efectes sobre la salut, sobretot en l’abordatge de la salut mental. “En els nostres programes veiem el biaix que existeix tant en el diagnòstic com en el tractament de la salut de les dones, causant entre altres coses, sobremedicación, la qual cosa empitjora la seva qualitat de vida”, apunta Noelia de Pablo.

A més, les dones amb dificultats en la seva salut mental “sofreixen un doble estigma sent considerades, entre altres qüestions, com a menors d’edat, no aptes per a ser mares o fins i tot per a sostenir arguments veraços, la qual cosa acaba dificultant encara més la seva situació i augmentant la deterioració de l’autoestima”, afegeix. A tot això, cal sumar el sofriment emocional a causa de les càrregues que suposen les dobles jornades, criances monomarentales i altres realitats que de manera estructural afecten significativament la seva salut mental.

Respostes humanitàries amb més mirada de gènere

En l’àmbit internacional, la llarga llista de conflictes i desastres naturals tenen un impacte de forma desproporcionat en les persones més vulnerables, sobretot en dones i nenes. Algunes d’aquestes crisis humanitàries són més mediàtiques, com Ucraïna o Palestina, però una gran majoria són crisis “oblidades”, com el que ocorre a República Democràtica del Congo, Burkina Faso, Sudan del Sud, Mali, Veneçuela, Haití i a Myanmar i Bangladesh amb els refugiats Rohingya.

Aquestes crisis humanitàries empenyen a desplaçaments forçosos, la qual cosa enfronta a moltes dones a vulnerabilitats addicionals i a ser objecte directe de moltes formes de violències, explotació i abusos. “Aquestes condicions subratllen la importància d’integrar un enfocament de gènere en totes les respostes humanitàries, perquè s’implementin mesures de protecció adequades amb l’objectiu de mitigar els riscos als quals estan exposades”, apunta Noelia de Pablo.

Enfront de tota aquesta realitat, Càritas fa una crida a les Administracions públiques, als responsables polítics i als agents econòmics i socials a treballar en una igualtat real entre homes i dones amb pressupostos sensibles al gènere. En aquesta línia, Càritas ha presentat també a l’arc parlamentari les seves Propostes Polítiques, en les quals s’inclou un pla integral de cures, polítiques d’ocupació inclusiva i una protecció efectiva de les víctimes de violència masclista, entre altres qüestions prioritàries.

Iniciativa “Elles som nosaltres”

Amb l’objectiu de visibilitzar les múltiples bretxes i situacions d’exclusió que sofreixen les dones, Càritas llança per tercer any consecutiu la iniciativa ´Elles som nosaltres´. La campanya de sensibilització compta amb el suport de deu dones d’empreses de reconegut prestigi i compromís social que col·laboren amb Càritas.

A través de les seves xarxes socials, aquestes empresàries i directives visibilitzaran a partir del dilluns 11 de març les realitats d’altres dones que, gràcies a l’acompanyament de Càritas, han pogut sortir de l’exclusió, a més de mostrar diferents projectes que la Confederació està desenvolupant.

Sota l’etiqueta #EllesSomNosaltres, aquesta iniciativa cerca promoure la solidaritat econòmica amb els programes d’atenció a dones en els quals Càritas és present tant a Espanya com en altres països del món gràcies a projectes de cooperació fraterna amb les Càritas locals.

“Esperem poder donar veu a milers de dones i continuar enfortint la nostra labor gràcies a la solidaritat de tota la societat, perquè elles som nosaltres i nosaltres som elles”, assegura María Ángeles García, coordinadora de l’Equip de Donants i Institucions de Cáritas Española.