Uns 673 milions de persones va patir fam el 2024, segons es desprèn de l’Informe sobre la Seguretat Alimentària (SOFI) publicat el 28 de juliol per les Nacions Unides. A més, s’estima que uns 2.300 milions de persones al món es van veure afectades per la inseguretat alimentària moderada o greu el 2024. A pesar del descens de les xifres a la regió d’Amèrica Llatina i Carib, la fam va continuar augmentant a l’Àfrica, on va afectar a més de 307 milions de persones, i a l’Àsia Occidental, empès pels conflictes, la inflació alimentària i la crisi climàtica. Per Mans Unides, que fa més de 66 anys que lluita contra la fam, aquestes xifres, que encara se situen per damunt de les registrades abans de la pandèmia del coronavirus, no són admissibles.

En paraules de Cecília Pilar presidenta de l’entitat, aquests números indiquen una «clara falta de voluntat política per acabar amb aquesta xacra». «Vivim a un món d’abundància, en el qual l’escàndol de la fam no hauria de tenir cabuda», denúncia Pilar. «Per combatre la fam cal una veritable voluntat política i social i que totes les institucions, governs i organismes internacionals remin en la mateixa direcció. I, de moment, això no sembla possible», lamenta la presidenta de Mans Unides. «La producció agrícola actual seria suficient per alimentar gairebé el doble de la població mundial i, no obstant això, un terç dels aliments que produïm acaba a les escombraries», afegeix. «La fam o les dietes insuficients o inadequades són font de malalties i influeixen en tots els àmbits de la vida: a la salut, a l’educació, a la feina… És causa i conseqüència de la pobresa i el perfecte brou de cultiu per a la proliferació dels conflictes i la violència», opina la líder de l’ONG. «A més, i, malauradament, ho estem veient últimament a Gaza, al Sudan, al Sudan del Sud…, la gana s’utilitza cada cop més com a arma de guerra. Sobre aquests països ja planeja l’ombra de la fam i dos milions de persones es troben a fase “catastròfica” d’inseguretat alimentària a conseqüència de la més cruel de les maneres de sotmetre la població civil», conclou Cecilia Pilar.

L’aposta de Mans Unides

Segons l’Informe Sobre la Seguretat Alimentària, les dones i els habitants de les zones rurals són els més afectats per la fam. Per això, els projectes de Mans Unides aposten de manera decidida per l’agroecologia i per l’agricultura local i sostenible. Això permet posar en poder dels petits agricultors i pagesos la producció dels seus propis aliments. A més, els projectes als quals dona suport Mans Unides promouen les emprenedories que busquen la producció sostenible i el comerç just, per millorar la qualitat de vida de les famílies vulnerables amb pràctiques d’equitat. Així, el 2024, l’ONG de l’Església catòlica va aprovar 125 projectes destinats a promoure l’alimentació i els mitjans de vida per un import de 14,2 milions d’euros.