La persona és més que un cos, és més que un cor i una ment, és un esser espiritual: arrelat a la terra, obert i dirigit al cel! És consciència sàvia; és intel·ligència amorosa; és immanència transcendent…, és llibertat responsable…, és imatge de Déu, de la qual brolla la seva dignitat inalienable!
La persona és capaç de dir sí o no; de sentir la vida o d’evadir-se’n; de lluitar pacíficament o lluitar violentament; de fer-se conscient o de negar la realitat; de pregar o d’exigir; de transcendència o d’aïllar-se dintre seu, és lliure!
La persona és capaç de confiar i restar lligada a Algú més gran, Déu nostre Senyor, o d’apropiar-se de tot i de tothom fent del regal de la vida una prova. De compartir i repartir o de voler lucrar-se amb tot.
És tan gran la persona i té tantes possibilitats! Que, igual que el salmista dirigint-se a Déu Pare, podem proclamar: “què és l’home, perquè te’n recordis? Què és un mortal, perquè el tenguis present?” (Salm 8,5). I contestar-nos des de Jesucrist: “vosaltres sou els meus amics, si feis el que jo us man” (Joan 15, 13). No et meravella ser persona? L’agraïment no se’t fa evident?
A més, la persona és capaç de trobar-donar sentit a la pròpia vida, “en efecte, es revela en la recerca lliure de la veritat, capaç d’oferir sentit i plenitud a la vida, recerca a la qual els interrogants esmentats sol·liciten incessantment la intel·ligència i la voluntat de l’home” (Compendi de la doctrina social de l’Església = CDSE, 15).
La persona “com a nova criatura, esdevé llavors capacitada, en la gràcia, per emprendre «una vida nova» (Rom 6,4). Aquest camí, però, val no tan sols per als cristians, sinó també per a tots els homes de bona voluntat, en el cor dels quals actua de manera invisible la gràcia»” (CDSE, 41).
“Tanmateix, la intel·ligència, la consciència i la llibertat no defineixen la persona, sinó que és la persona la que està a la base [1] dels actes d’intel·ligència, de consciència, de llibertat: aquests actes fins i tot poden faltar, sense que per això l’home deixi de ser persona” (CDSI, 131).
Per aquests i per molts d’altres motius amb persones així, obertes i recolzades en Déu, hi ha esperança! Confia en lloc de voler-ho entendre-ho tot! Estima i accepta el que vius, en lloc de voler controlar-ho tot! Deixa’t transformar per Jesucrist i així la memòria no serà una esclavitud, sinó font de saviesa!
[1] “De fet, entre totes les criatures del món visible, només l’home és «capaç de Déu»” (CDSE 109).Mn. Pep Toni Guardiola
Delegat Episcopal Càritas Mallorca
Les Maries dels Sagraris i els Deixebles de Sant Joan tanquen el curs a Sant Bartomeu d’Inca
L’horabaixa del diumenge 21 de juny, un grup de Maries dels Sagraris i [...]
Més de trenta matrimonis participen en la trobada de final de curs de Proyecto Amor Conyugal a Mallorca
Més de trenta matrimonis pertanyents a nou grups parroquials de Mallorca participaren el [...]
Final de curs de la catequesi a la parròquia de Sencelles
La parròquia de Sencelles, a les portes de la festa de Sant Pere, [...]
La Casa d’Andalusia de Calvià celebra la Missa Rociera
La Casa d’Andalusia de Calvià posà el punt final a les Festes del [...]
















