La Festa de l’Estendard té lloc el 31 de desembre a Palma i commemora la conquesta de la ciutat per part del Rei Jaume I el 1229 després de segles de dominació àrab. La seva celebració es remunta al segle XIII, per la qual cosa és considerada com una de les festes civils més antigues d’Europa.

L’acte va començar amb la cerimònia de col·locació de l’Estendard Reial de la Conquesta de Mallorca i la Cimera del Rei Martí a la Plaça de Cort. Les autoritats polítiques, en processó, es van dirigir a La Seu per assistir a la solemne missa presidida per Mons. Sebastià Taltavull, en què van participar també els tamborers de la Sala, els cossiers i els cavallets.

El Bisbe va explicar durant la seva homilia que “avui, en viure la festa de l’Estendard, se’ns convida que diguem què significa per a nosaltres viure la nostra identitat de poble, quan la diversitat religiosa, política, cultural i de pensament, com també de costums i estils de vida ens està demanant que facem l’esforç de sumar i multiplicar, i no restar o dividir; un esforç per a ser artesans de la pau personal, familiar i social; se’ns demana superar tanta sospita, agressivitat i desconfiança que es percep en el tracte personal i en certs ambients; se’ns demana que facem fàcil tota trobada humana, que no posem pals a les rodes de qualsevol progrés social i, sobretot, que vulguem escoltar i respectar per a poder dialogar; se’ns demana que tractem l’altre no com un opositor impossible de fer entrar en raó i que en qualsevol confrontació superem recórrer a l’insult, al menyspreu, a la mentida, a la desqualificació; igualment se’ns demana que, quan assumim quin rostre desfigurat ens està deixant la pandèmia, vulguem créixer en responsabilitat per a superar-la”.

Així matéix, el Bisbe va dir que “aquest és també un moment de reconquesta. La reconquesta d’aquells autèntics valors humans i cristians sempre recuperables si ens posam d’acord i ho compartim amb l’esforç col·lectiu de tanta gent de bona voluntat. Allò que a nosaltres, en aquests moments a l’Església se’ns demana fer-ho sinodalment, és a dir, caminant junts i amb una mateixa direcció encara que hi anem per camins diferents, cosa ben legítima quan acceptam la diversitat com a enriquiment mutu a tots els nivells”.

I va acabar recordant les paraules de la primera carta de sant Joan: «Vosaltres heu estat ungits amb l’Esperit d’aquell que és sant, i tots teniu el coneixement necessari. Us he escrit -ens diu- no pensant que desconeixeu la veritat, sinó sabent que la coneixeu. La mentida no ve mai de la veritat» (1Jn 2,20-21). I és també Joan, qui a l’evangeli ens acaba de dir que «de l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia…, perquè la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist» (Jn 1, 16-17). El Bisbe Sebastià va dir que “aquesta opció per la Veritat en majúscula, que és Jesucrist, pot ajudar-nos molt a trobar la llum que tantes vegades a les palpentes cercam. I no està de més que facem de Jesús amb l’Evangeli un bon company de ruta. Ell mateix, a més de ser la Veritat, ha dit que és el Camí i la Vida. Què més volem? Deixar-nos acompanyar i seduir per Ell és el millor que ens pot succeir, i la més bona aportació que podem fer al nostre poble”.