La Festa de l’Estendard té lloc el 31 de desembre a Palma i commemora la conquesta de la ciutat per part del Rei Jaume I el 1229 després de segles de dominació àrab. La seva celebració es remunta al mateix segle XIII, per la qual cosa és considerada com una de les festes civils més antigues d’Europa.

L’acte va començar amb la cerimònia de col·locació de l’Estendard Reial de la Conquesta de Mallorca i la Cimera del Rei Martí I a la plaça de Cort. Les autoritats polítiques del consistori, en processó, es van dirigir a la Seu per assistir a la solemne missa presidida per Mons. Sebastià Taltavull, en què van participar també els tamborers de la Sala, els cossiers i els cavallets.

El Bisbe, qui va recordar que l’Església celebrava el mateix dia, a tot el món cristià, la festa de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, en la seva homilia, va parlar de la família, “cèl·lula vital de la societat”, referint-se a l’exhortació de sant Pau quan convida a tenir els sentiments propis d’un cristià: «sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència, de perdó». “Sentiments –diu el Bisbe–  que són la prova de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona, i és font d’allò que tant desitjam que és la pau, per a nosaltres i per a tot el món, en aquests moments ben difícils pel que està succeint a Palestina, la terra de Jesús, amb les horribles notícies que ens arriben i suportam amb estupor i dolor”.

I va continuar: “Si en la festa de l’Estendard enguany aprofundim en la identitat de la família, creadora de la identitat del poble perquè d’ella en depèn, és lògic que posem l’accent en allò a què no podem renunciar i que més ens defineix. L’Estendard ha de ser signe de bona entesa, de mirada conjunta i d’acció compartida, de seguiment confiat en un projecte comú basat en el respecte als drets humans. Fixem-nos en dos aspectes que configuren la nostra identitat i en són part essencial irrenunciable i que tenen la seva arrel en la família: la terra on hem nascut i la llengua que hem après”. Animà als assistents a tenir una actitud ecològica integral i a preocupar-se pel canvi climàtic. I en relació a la identitat cultural i lingüística va afirmar que la llengua “és vehicle de vida, és ocasió d’aprenentatge, és transmissió de virtuts i de confiança, és riquesa de comunicació” i va incidir en el fet que “un poble sense cultura pròpia, un poble que renuncia a allò que l’identifica, està destinat a desfer-se, no té futur”.

Mons. Taltavull va acabar amb un desig: “Que la Sagrada Família i la memòria que feim en aquesta festa de l’Estendard, ens ajudin a edificar la nostra convivència en pau sobre aquells valors personals i comunitaris que mantenen en la comunió les nostres famílies i a tots ens cohesionen com a poble. Sigui aquest el nostre vertader «Estendard» darrere del qual puguem caminar confiats i units”.