La festa de sant Antoni a Muro és sinònim de beneïdes

La devoció a sant Antoni, per part dels murers i mureres, té arrels històriques que es remunten al segle XIII. No és aventurat pensar que els frares antonians, arribats a Mallorca tot just després la conquesta cristiana de 1229, des d’un primer moment malavejaren ferm per donar a conèixer sant Antoni, estimulant la devoció i el culte al sant i, com a conseqüència, molt prest començaren a rebre llegats i almoines.

Paral·lelament a la fundació de la casa hospital de sant Antoni de Viana a l’antiga Madina Mayurca, l’any 1230, d’un cap a l’altre de l’Illa començaren a aparèixer les esglésies dites del repoblament, petits i rústecs temples on els cristians nouvinguts es reunien per celebrar la Pasqua del Senyor. Esglésies com la de Sant Joan Baptista de Muro, fundada el mateix 1230, que el papa Innocenci IV posaria sota la protecció de Sant Pere de Roma amb la cèlebre bul·la signada a Lió, dia 14 d’abril de 1248.

Presumiblement els primers pobladors de Mallorca, cristians arribats amb el rei Jaume I d’Aragó, agraciats amb nombrosos rafals, alqueries i altres béns, junt amb els colons pagesos que anaren arribant al llarg dels anys posteriors a la conquesta, tenien coneixement de la fama del sant egipci com a taumaturg del foc sagrat i, sobretot, havien gaudit als seus llocs de procedència amb la narració de la Vida de sant Antoni de sant Atanasi, o d’algun altre dels relats antonians conjuminats a l’edat mitjana, a partir del text atanasià.

L’historiador felanitxer Ramon Rosselló ha documentat deixes ben primerenques a favor de sant Antoni de Viana, instituïdes en llurs testaments pels murers i mureres de finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Així Pere Massanet, en testament atorgat dia 3 d’octubre de 1285, disposà sepultura en el cementeri de sant Joan de Muro; deixà a sant Antoni de Viana mitja quartera de blat i 6 diners. I Berenguer de Martorell, de Muro, dia 27 de desembre de 1297, elegeix sepultura en el cementeri de l’església de sant Joan de Muro, fa deixes a diferents convents i hospitals de l’illa, a sant Antoni de Viana li corresponen 12 diners. Interessant és el cas de Benvinguda Oriol, esposa de Ramon Pol, d’Alacantí de Muro, en testament atorgat dia 12 de setembre de 1337, deixà 6 diners a la confraria de sant Antoni de Viana de Ciutat, d’on ella era confraressa.

No gaire allunyada de la gran festivitat del naixement de Jesús, arriba la diada de sant Antoni, l’amic de Déu i el sant més estimat, protector d’animals i de conró, des de fa segles un poderós intercessor davant Déu de les persones en les diferents situacions de la vida. Les beneïdes de sant Antoni de Muro, celebrades des de temps immemorial, constitueixen al dia d’avui l’acte més emblemàtic, celebrat i vistós de la festa. Gràcies a les fonts orals, tenim coneixement de la importància que assoliren, temps enrere, les multitudinàries benediccions del bestiar de cabestre: cavalls i egües, ases i someres, muls i mules, uns animals que utilitzaven els nostres pagesos per a les feines del camp i com a tracció de carros i altres elements de transport.

La festa de sant Antoni a Muro és sinònim de beneïdes. A pesar de la progressiva desaparició dels animals que han ajudat l’home en les seves feines al camp, les beneïdes mureres constitueixen encara avui una encomiable manifestació en favor dels animals domèstics en particular i dels animals en general.

Ses Beneïdes de Muro, de fonda tradició rural i en l’actualitat plenament vigents, han anat evolucionant i adequant-se cada any a les noves necessitats que van sorgint. Un ritual -la benedicció d’animals i de persones el dia de sant Antoni- que traspua història, religió, pagesia, tradició i cultura, uns sediments per a una festa que gaudeix d’una enorme popularitat arreu de Mallorca i, a la vegada, és signe d’identitat del poble de Muro.

Damià Payeras i Capó