Les entitats de l’Acció Caritativa i Social de l’Església a Mallorca alerten de l’agreujament de la crisi de l’habitatge i de les seves conseqüències socials. Cada vegada més persones i famílies viuen en condicions residencials precàries o es troben en risc d’exclusió, mentre que d’altres es veuen abocades a viure al carrer. Des de l’acompanyament quotidià, les entitats constaten que les dificultats per accedir a una llar digna no només comprometen el dret a l’habitatge, sinó que també dificulten l’accés a la salut, la feina, la protecció social i la participació ciutadana.

Durant el 2025, les entitats socials d’església que acompanyen les persones en situació de sensellarisme a Mallorca varen atendre un total de 750 persones, 91persones menys que l’any anterior (2024). Aquesta disminució, però, no respon a una menor necessitat d’ajuda, sinó a les dificultats cada vegada més grans perquè les persones puguin abandonar els recursos assistencials i iniciar una vida autònoma. La manca de lloguers assequibles fa que moltes persones no puguin deixar aquests serveis, fins i tot quan han aconseguit una feina, ja que els ingressos sovint no són suficients per assumir els preus desorbitats de l’habitatge. Així, les persones romanen durant més temps als recursos d’acollida i acompanyament, fet que dificulta la rotació de les places i limita la capacitat de les entitats per donar resposta a totes les persones que necessiten suport. El problema no és que hi hagi menys persones que necessitin aquests serveis, sinó que cada vegada és més difícil trobar una sortida residencial que els permeti recuperar l’autonomia.

Per fer visible aquesta realitat i reivindicar els drets de les persones que la pateixen, les entitats socials de l’Església han organitzat aquest dijous 22 d’octubre un acte de sensibilització al pati del Palau Episcopal de Palma, amb la presència del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull; representants de Càritas Mallorca, la Fundació Social La Sapiència, Sojorn, Justícia i Pau, Mans Unides, entre d’altres; així com persones participants dels seus serveis. Durant l’acte s’ha llegit un manifest que denuncia la vulneració reiterada dels drets fonamentals de les persones en situació de sensellarisme i reclama un compromís col·lectiu per garantir una vida digna.

El sensellarisme va més enllà de no tenir un sostre, significa també perdre un espai de seguretat, estabilitat i llibertat, així com els vincles familiars i comunitaris que sostenen les persones i els permeten desenvolupar un projecte de vida. I es que quan aquests vincles es debiliten i no hi ha una llar segura on refugiar-se, augmenta la vulnerabilitat i es fa més difícil sortir de l’exclusió.

Aquestes són algunes de les qüestions que s’han posat de manifest durant la lectura del manifest, sota el lema «Una llar, un lloc al qual pertànyer», que dona nom a la campanya impulsada per Càritas Espanyola arreu del territori amb motiu del Dia de les Persones Sense Llar, el pròxim 25 d’octubre.

Durant l’acte s’ha recalcat també que “la manca d’un habitatge estable genera incertesa, estrès i inseguretat, dificulta la cura de la salut física i emocional i limita les possibilitats de mantenir els vincles familiars, accedir a una feina o recuperar l’autonomia personal. La insuficiència de recursos i les barreres d’accés a l’habitatge agreugen aquestes situacions i dificulten que les persones puguin reconstruir el seu projecte vital.”

El manifest posa també el focus en els prejudicis, l’estigma i la discriminació que pateixen les persones sense llar. Les entitats recorden que el sensellarisme no és una elecció individual, sinó una realitat vinculada a factors socials, econòmics i estructurals. Per això, es reclama superar les mirades que culpabilitzen les persones per la seva situació i promoure una resposta basada en els drets humans, l’empatia i el respecte a la dignitat de tothom.

“Una llar és molt més que un espai físic: és un lloc on sentir-se segur i reconegut, on poder descansar, rebre suport, mantenir els vincles i construir un futur. És també un espai de pertinença, des del qual recuperar l’estabilitat i participar plenament en la comunitat. Quan una persona perd la seva llar, no perd únicament un sostre, sinó també part de la xarxa que la sosté i la possibilitat de sentir-se part de la societat”.

Davant aquesta realitat, les entitats reivindiquen el compromís de les institucions i de tota la societat per garantir l’accés a un habitatge estable, segur i adequat, així com unes polítiques públiques i uns recursos que donin resposta a les necessitats de les persones en situació de sensellarisme.

L’acte ha volgut donar veu a una realitat que sovint queda invisibilitzada i recordar que les persones sense llar tenen dret a formar part d’una comunitat.

MANIFEST