Els dies 3, 4 i 5 de març s’està celebrant en el Col·legi Sant Francesc de Palma el IV Col·loqui Internacional Lul·lià amb el títol “Ramon Llull i el lul·lisme: L’espiritualitat de Ramon Llull”, coorganitzat per la Província Espanyola del Tercer Orde Regular i l’Institut d’Estudis Hispànics en la Modernitat (IEHM), de la Universitat de les Illes Balears.

L’organitzador del congrés, Fr. Lucio M. Nontol TOR, explicà que durant els tres dies hi intervindran especialistes de tot el món que duen anys estudiant i investigant Ramon Llull i amb els quals es reflexionarà no solament sobre l’espiritualitat lul·liana, sinó també sobre la importància i l’impacte que pot tenir en l’home d’avui. “Què ens pot aportar Ramon Llull? El pensador mallorquí, perquè era un home de Déu i de ciència, s’embarcà en una missió que resulta actual i necessària en el nostre context. La seva aproximació a Déu és un camí de despullament i alliberament, la finalitat del qual és l”abandonament’ de la pròpia voluntat per sotmetre’s a la voluntat divina” explica Fr. Lucio, i hi afegeix: “la realitat que vivim, l’ésser humà, és un mirall de la realitat divina, i Llull proposa un mètode per descobrir el sobrenatural dins el natural o el transcendent en l’immanent”.

Per part seva, el Dr. Rafael Ramis, subdirector de l’IEHM i coorganitzador del congrés, explicà que “tot el que puguem fer per Ramon Llull és poc, i la nostra missió és difondre la seva projecció en la història per intentar que arribi a la societat”.

El bisbe de Mallorca, que hi participà ahir durant la primera jornada, explicà que “Ramon Llull és un regal per al nostre poble, un regal que hem de merèixer amb l’esforç constant de voler fer el seu mateix camí, fent de tota la nostra activitat pastoral entre la gent una ofrena a Déu amb el treball quotidià de les virtuts. La referència és la invitació que fa a la lectura de la Paraula de Déu i a la pregària que se’n dedueix”. I va explicar que Llull concep la pregària com una activitat total, que comprèn la totalitat de les capacitats de la persona i de tota la seva activitat. “Tota una lliçó per a la nostra activitat humana, professional, intel·lectual i pastoral. Per a fer realitat l’anunci de l’Evangeli, això que ens proposa fer cada dia, necessitam el foc interior de la pregària, entrar dins aquesta ermita de la contemplació, allà on en la trobada personal amb el Senyor, aprenem les paraules, els signes, els gestos amarats de l’amor que l’Evangeli ens comunica. Així prega Llull, ho fa des d’un cor humil, un cor que reconeix en el Déu amor el sentit de la seva vida i de l’activitat que desenvolupa”, va dir el bisbe.

I va recordar les paraules del beat Ramon Llull: «Ningun amic pot més amar son Amat que aquell qui mor per honrar son Amat», paraules que “omplen el seu cor d’aquelles que ha fet vida de la seva vida i que són la manifestació d’un amor ardent, el de Jesús, quan diu als seus deixebles que «ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics» (Jn 15,13). En aquesta experiència mística, Ramon ha copsat allò més essencial de l’Evangeli que el fa sentir amic de Déu per la proximitat entre l’amic i l’Amat”. Certament, continuà el bisbe, “estam davant d’un home excepcional, en la seva dimensió humana i intel·lectual, però sobretot en la seva dimensió cristiana, expressió d’una fe profunda en el Déu que és Amor, actitud i do que el porten a ser missioner de la coherència amb què l’home, tot ell raó i sentits, pot situar-se davant la realitat del món, i descobrir-hi i fer-hi present el Déu que estima. Una personalitat que algú ha qualificat d’extraordinàriament rica, única, fascinant i encisadora”.

“Tot això i tot el que s’ha dit i encara es dirà sobre Ramon Llull no sols ho pens per a la nostra Església particular de Mallorca, que va veure néixer, viure i morir el beat Ramon, sinó que volem que sigui un moment important de l’expansió del pensament, de l’obra i de la seva personalitat, una expansió en l’espai i el temps de la missió que a través del seu pensament i la seva fe pot avui tocar la nostra sensibilitat cultural i el nostre cor de creients, oferint també a cadascú de nosaltres fer, amb l’ajuda de l’Amat, el mateix camí de conversió”, va concloure.