El rector de la parròquia de Santa Creu, Mn. Nadal Bernat i l’ organista titular de la Parròquia, Bartomeu Manresa han presentat avui la cinquena edició del Festival Internacional d’Orgue.

Santa Creu es convertirà novament, durant els quatre dissabtes del mes de febrer, en el lloc de difusió de la cultura musical de l’orgue a Mallorca, seguint amb un dels objectius principals proposats des de la primera edició: que sigui un lloc de trobada per a melòmans i aficionats i que permeti gaudir de la interpretació́ d’organistes de gran renom i prestigi internacional.

Els quatre organistes convidats d’enguany són:

Johann Vexo (FRANÇA). Va néixer el 1978 a la ciutat de Nancy, al nord-est de França. Als 25 anys va ser nomenat organista del cor de la catedral de Notre-Dame de París. Poc després, també va ser nomenat organista de l’orgue Cavaillé-Coll de la catedral de Nancy. Després d’ensenyar durant 10 anys al Conservatori d’Angers, ara és professor d’orgue al Conservatori i a l’Acadèmia Superior de Música d’Estrasburg. Johann Vexo va estudiar orgue amb Christophe Mantoux, a més de música antiga i clavecí al Conservatori d’Estrasburg, on va obtenir el Premier Prix d’orgue. Continuà els seus estudis al Conservatori de París, on entre els seus professors hi havia Michel Bouvard i Olivier Latry a l’especialitat d’orgue i Thierry Escaich i Philippe Lefebvre a l’especialitat d’improvisació. Va obtenir el Premier Prix en orgue i baix continu i premis addicionals en harmonia i contrapunt. Johann Vexo ha donat un gran nombre de recitals arreu de tot Europa, Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Rússia. Ha aparegut com a artista destacat en nombrosos festivals internacionals de música i cicles d’orgue a ciutats com Atlanta, Auckland, Chicago, Ginebra, Los Angeles, Melbourne, Montreal, Munic, Nova York, Porto, Saint Petersburg, San Francisco i Viena. Les seves actuacions també han inclòs llocs destacats com el Wanamaker Grand Court a Filadèlfia, l’Abadia de Westminster a Londres, la Basílica del Santuari Nacional a Washington DC, el KKL a Lucerna, la Catedral de Santa Maria a Sydney, el Conservatori de Moscou i la Catedral Metropolitana de Mèxic. Johann Vexo també ha actuat amb diverses orquestres i conjunts musicals. Ha estat convidat a impartir classes magistrals d’orgue per a l’American Guild of Organists i en institucions prestigioses (Universitat Rice de Houston, l’Institut Curtis de Música de Filadèlfia, la Universitat de Michigan, la Folkwang Universität d’Essen, la Universitat d’Aveiro, Universitat a Portugal…). Ha gravat diversos CD sobre orgues històrics francesos, especialment un del segell JAV Recordings al gran orgue de la catedral de Notre-Dame de París. Dissabte 3 de febrer, 20.30h.

Arturo Barba (ESPANYA). Catedràtic del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València (CSMV) des del 2022, Arturo Barba desenvolupa una intensa activitat concertística a festivals d’orgue emblemàtics com la Catedral de Sant Esteve de Viena, Catedral de Notre Dame de París, Catedral Catòlica de Moscou, catedrals de Colònia, Varsòvia, Bruges, Lausanne, Bratislava, Riga, Gdansk o Cali, Auditori Nacional de Música de Madrid, Universitat de Cambridge, Palau de la Música de València, Auditori de Tenerife, etc. Ha participat en cicles d’orgue d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Colòmbia, Eslovàquia, Espanya, França, Holanda, Itàlia, Letònia, Polònia, Portugal, Regne Unit, Rússia, Suècia i Suïssa. Després de més de 15 anys col·laborant amb l’Orquestra de València i amb l’Orquestra del Palau de les Arts Reina Sofia de València, ha interpretat la pràctica totalitat del repertori simfònic amb orgue juntament amb directors com Zubin Mehta, Fabi Luisi, Michel Plasson, Cristóbal Halffter , James Gaffigan, Josep Pons, Marc Minkowski, R. Tebar, Plácido Domingo, Gustavo Gimeno, N. Luisotti, E. García Asensio, F. Biondi, A. Liebreich, J. Belohlavek, G. Pehlivanian, H. Nánási, M. A. Gómez-Martínez, entre d’altres. Ha realitzat enregistraments en directe per a RNE-Radio Clásica així com diversos registres discogràfics com a solista. Arturo Barba ha interpretat recitals en alguns dels més importants instruments històrics europeus (Arp Schnitger de Norden i Weener, Gottfried Silbermann de Freiberg, Callido, Nacchini, Cavaillé-Coll, Merklin, Bosch, Echevarria, etc.), enriquint-se en cadascun de ells amb un valuós aprenentatge interpretatiu. Natural de València, va cursar estudis superiors d’orgue, piano i música de cambra al CSMV (Premi Extraordinari sota la direcció de Vicente Ros). Amplià estudis a Madrid i participà a cursos internacionals treballant amb T. Koopman, L. van Doesselaar, J. Laukvik (Bach); L. F. Tagliavini, R. Alessandrini (música italiana); M. Bouvard, O. Latry (música francesa); M. Torrent (música ibèrica); L.Chiantore, J. Achúcarro, D. Bashkirov, J. Colom (piano). Arturo Barba és Doctor per la Universitat Politècnica de València (UPV), on també obté el títol d’Arquitecte (ETSAV). Dissabte 10 de febrer, 20.30h.

Pieter Van Dijk (HOLANDA). Pieter van Dijk (1958) és organista municipal i organista de la Grote Sint Laurenskerk, a Alkmaar, Països Baixos, on actua com a conservador de dos dels òrgans històrics més importants del món. Com un dels professors més sol·licitats d’Europa, Van Dijk és professor i cap del departament d’orgue al Conservatori d’Amsterdam, una posició que combina amb una càtedra a la Hochschule für Musik und Theatre d’Hamburg. Juntament amb Frank van Wijk, és director artístic de Organ Festival Holland, que situa els reconeguts instruments d’Alkmaar al centre d’un prestigiós concurs internacional d’orgue, acadèmia d’orgue i cicles de concerts. Pieter van Dijk va ser alumne de Bert Matter al Conservatori d’Arnhem i posteriorment va continuar els seus estudis amb Gustav Leonhardt, Marie-Claire Alain i Jan Raas. Com a intèrpret va ser guardonat amb premis en concursos internacionals a Deventer (1979) i Innsbruck (1986). Entre els seus nombrosos enregistraments a orgues històrics dels Països Baixos i altres llocs, s’inclou el DVD de Fugue State Films ‘The Organs of the Laurenskerk’, que el 2013 va rebre el Premi Preis der DeutscheSchallplattenkritik. Entre 2017 i 2023 va realitzar l’enregistrament de l’obra completa de Bach per a DMP Records. A l’any 2021, la Victorie Culture Foundation li va concedir un premi a la seva trajectòria. Interessat en la recerca musicològica, ha publicat articles sobre Weckmann, Sweelinck, Bach i sobra la interpretació del gran organista alemany de principis del segle XX Karl Straube. Va ser un dels assessors per a la reconstrucció de l’orgue a la St Katharinenkirche d’Hamburg, a on Bach va tocar el 1720. Com a intèrpret i membre del jurat a concursos internacionals, Pieter van Dijk ha actuat per tot Europa, així com als EUA i Japó. Dissabte 17 de febrer, 20.30h.

Fabio Macera (ITÀLIA). Fabio Macera va completar els seus estudis musicals amb el mestre E. Traverso i va obtenir el diploma d’orgue i composició organística al Conservatori “G. Cantelli” de Novara. Ha aprofundit diversos aspectes de la interpretació i la pràctica de la interpretació durant cursos impartits per professors il·lustres com H. Vogel, Chr. Stembridge, D. Hunter, M. Radulescu i G. Bovet. També es va especialitzar en música francesa antiga i simfònica amb J.P. Lecaudey a l’École de musique de Saint-Remy-de-Provence. Ha realitzat concerts a Itàlia i a l’estranger, participant en diversos festivals i esdeveniments d’orgue tant com a solista com com a acompanyant de cantants solistes, cors i instrumentistes. Va participar a les “Auditions d’orgue” a la catedral de Notre-Dame de París el desembre de 2015 i a “Les Dimanches Musicaux de La Madeleine” el 2017. L’any 2016 la revista de cultura musical i discogràfica “Musica” va atorgar 5 estrelles al seu CD “Armonie d’Organo tra Ottocento e Novecento”, publicat per la discogràfica francesa “Fugatto”. Recentment s’ha publicat el CD monogràfic sobre l’obra d’orgue del salesià Giovanni Maria Pelazza, editat pel segell Brilliant Classic. Va ser professor de l’Institut Diocesà de Música Sacra “G.B. Campodonico” de Chiavari i va formar part de la Comissió Diocesana d’orgues, per a la qual va col·laborar en la catalogació dels orgues i en la creació del volum “Els orgues de la diòcesi de Chiavari”, publicat amb motiu del Jubileu del any 2000. És catalogador d’instruments en el territori nacional, autoritzat per l’Institut Central de Catalogació i Documentació (ICCD) del Ministeri de Cultura i per l’Oficina Nacional del Patrimoni Cultural Eclesiàstic i dels Edificis Religiosos de la Conferència Episcopal Italiana. Ha publicat nombrosos assaigs i articles en diverses revistes especialitzades i ha participat en conferències i taules rodones com a ponent. És President i Director Artístic de l’Associació Cultural “Rapallo Musica”. Va treballar com a organista a l’orgue històric Serassi del Santuari de les SS. Crucifix de Borzonasca i des de 1996 és organista de la Basílica Arxipresbiteral dels SS. Gervasio i Protasio de Rapallo. És membre fundador de l’Orquestra de Rapallo “Jean Sibelius”. Dissabte 24 de febrer, 20.30h.

El gran orgue de la Parròquia de Santa Creu

Segons consta a l’arxiu parroquial, la primera noticia que tenim d’un orgue a Santa Creu es remunta a l’any 1562. Diferents visites pastorals entre els anys 1596 i 1742 deixen constància de que “si bé la cadireta fa anys que està feta, la fàbrica de l’orgue major no va endavant”.

A 1760, el rector fa constar a una reunió de tota la comunitat parroquial que “El so de l’orgue ofèn els entesos en música i també els no entesos (…)” i, per això es signa un contracte amb Damià Caymari i Llull. La mort d’aquest mestre orguener a l’any 1767 va fer que l’orgue quedés inacabat. No es té constància documental de qui l’acabà, però possiblement ho feu Pere Josep Bosch.

L’orgue va patir reformes menors als anys 1818 i 1830. A principis del s. XX, seguint les modes pseudoromàntiques de l’època, Julià Munar reformà novament l’instrument  engrandint-lo en un teclat més mitjançant un sistema de teclats reversibles no absent de problemes. S’hi afegiren nous registres romàntics poc coherents amb l’estètica de la caixa i es romantitzaren els registres barrocs.

A l’any 1981, l’instrument fou reformat novament per l’orguener alemany Gerhard Grenzing, el qual suprimí els registres romàntics incorporats per Munar i  li  retornà  el  so  d’acord amb l’estètica barroca, molt més coherent amb la façana existent.

Al 2011 s’encarregà una nova gran reforma l’orguener flamenc Wilfried Praet i el seu equip. Es projectà un instrument nou aprofitant tots els tubs històrics existents i així mateix s’hi afegiren nous registres, ampliant els seu nombre de tubs fins arribar als 2.651 tubs. L’instrument finalment ha quedat amb 3 teclats manuals, pedal de 30 notes i un total de 45 registres amb una estètica semblant a la dels orgues històrics de la regió alemanya de Turíngia, instruments que va conèixer Bach i que li inspiraren les seves obres.

CARTELL