La celebració del centenari de la Confraria de Nostra Senyora de l’Esperança i de la Pau culminà ahir, 18 de desembre de 2024, festa litúrgica de la Mare de Déu de l’Esperança, amb un esdeveniment històric i de gran transcendència per a la devoció mariana a Mallorca: la coronació canònica de la Mare de Déu de l’Esperança.

La solemne cerimònia se celebrà a la basílica de Sant Francesc, que lluí esplèndida de flors i curulla de fidels per a l’ocasió. Presidida per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca, s’hi feren presents autoritats del Parlament, Govern, Consell i Ajuntament de Palma, així com presidents i membres de confraries de Palma i la Part Forana.

Hi concelebraren monsenyor Sebastià Ramis, TOR, bisbe emèrit de Huamachuco; el P. Manuel Romero, ministre provincial del TOR; el P. Pere Vallespir, consiliari de la Confraria de Ntra. Sra. de l’Esperança i de la Pau; el P. Joan Vidal, rector de la basílica de Sant Francesc; el P. Antoni Cañellas, vicari episcopal per a la Vida Consagrada i Pietat Popular; Mn. Marià Galtalver, prior del Santuari de Lluc; i Mn. Pere Oliver, canonge prefecte de Litúrgia de la Seu i delegat diocesà de Litúrgia i Ministeris Laicals, que actuà com a mestre de cerimònies. Acompanyà la celebració el Cor de Sant Francesc amb l’organista Arnau Reynés.

Mons. Taltavull va explicar que Esperança i Pau “és allò que més necessitam”, per això, va dir “l’Església, proposant-nos viure tot l’any que ve el Jubileu linha posat el lema “Pelegrins de l’Esperança” i, quan estam a punt de celebrar el primer dia de l’any la Jornada de la Pau, el papa Francesc ha titulat el seu missatge “Perdonau les nostres culpes, concediu-nos la vostra Pau”, escoltant el crit de la humanitat que la reclama amb força”. Va incidir en que és bo que “contemplem a Maria com la qui ens mira i coneix les nostres situacions, les de tots i les de cadascú, tal vegada preocupants i angoixoses, i ens posa al costat nostre i ens assenyala un camí de confiança i d’esperança, i provocant un gran gest de caritat. Però hi ha la seva paraula, que és la que hem d’escoltar amb un cor obert i generós”.

Dirigint-se als membres de la Confraria, “qui amb tanta il·lusió i dedicació estau vivint aquest Centenari” els va orientar a ser “dignes complidors d’aquesta paraula de Mare que Maria, la Mare de l’Esperança i de la Pau avui us dirigeix”. I va explicar que una Confraria “és una comunitat d’homes i dones, de germans i germanes que volen ser bons cristians, duent a terme aquells objectius de formació, espiritualitat i caritat que tot Confrare ha de dur a terme per a mantenir-se fidel, aprofundint en la Paraula de Déu en grups d’estudi i pregària, celebrant amb goig la fe mitjançant els sagraments, sobretot l’Eucaristia, i exercint la caritat, mitjançant un voluntariat d’acció social en bé dels més pobres, que en aquests moments són més i més degut a les noves pobreses, sobretot les que provenen de la migració, de la falta d’habitatge i de la violència en les seves múltiples manifestacions que cada dia veim i patim. Per això, pens que el títol afegit a l’Esperança que és el de Mare de Déu de la Pau és un clam de la Mare que ens vol ben avinguts, ajudant-nos els uns als altres i sent artesans de la Pau en les nostres relacions humanes, tant properes com llunyanes”. I per acabar, va animar a tots a “anunciar a Crist, a viure i a donar a conèixer l’Evangeli, a ser portadors d’esperança i de pau. És la millor corona que li podem posar avui a la Mare de Déu, que és lo que Jesús vol i ella espera de nosaltres”.

El bisbe de Mallorca, en finalitzar l’homilia, col·locà la corona sobre el cap de la venerada imatge, un gest que simbolitza el reconeixement del seu arrelament profund en la devoció popular. La coronació canònica és un privilegi reservat a aquelles imatges marianes amb una destacada tradició de veneració entre els feels. En acabar l’Eucaristia, Mons. Taltavull, els concelebrants, representants institucionals, el president de la Confraria de Nostra Senyora de l’Esperança i de la Pau, Pedro Barceló, i els membres de la seva junta directiva, signaren l’acta de la Coronació.

Amb aquest reconeixement, la Mare de Déu de l’Esperança esdevé la primera imatge d’una confraria penitencial i processional a rebre aquesta distinció, sumant-se a d’altres figures icòniques com la Mare de Déu de Lluc, coronada el 1884; la Mare de Déu de la Salut, el 1931; la Mare de Déu del Puig de Sant Salvador de Felanitx, el 1934; la del Santuari de Cura el 1955; Santa Maria la Major d’Inca el 1967; i la de Lloseta el 2006.

El president de la Confraria, Pedro Barceló, explicà que, per a la coronació, s’utilitzà la corona de sortida de la Mare de Déu, una peça emblemàtica que llueix en les processons de Setmana Santa. D’estil neobarroc, està realitzada en orfebreria d’or i és de tipus reial. Consta d’una cistelleta decorada amb sis florons en forma de fulles d’api, alternats amb sis puntes més baixes i el mateix nombre de diademes d’or rematades amb un orbe creuat a la part superior. A més, està ricament adornada amb pedres precioses com maragdes, robins i aiguamarines. L’aurèola, enclosa i també d’or, segueix un disseny de formes curvilínies concèntriques. En la part exterior conté raigs i dotze estrelles, culminant en una creu de diamants decorada amb més pedres precioses. Aquesta joia fou elaborada en els prestigiosos tallers de la joieria Can Codina de Palma entre 1953 i 1954.

La venerada imatge de la Mare de Déu de l’Esperança és una talla de cos complet i mida natural, obra de l’escultor català Josep Viladomat i Massanes. Fou beneïda l’11 d’abril de 1954, Diumenge del Ram, per Mons. Joan Hervàs Benet, bisbe de Mallorca. El seu rostre expressiu, caracteritzat per una dolcesa serena que reflecteix la vertadera esperança cristiana, l’ha convertida en una icona de devoció no sols per als membres de la seva confraria, sinó també per a tota la ciutat de Palma i l’illa de Mallorca. La posició de les mans, obertes en un gest d’acollida, simbolitza consol i refugi per als qui cerquen alleugeriment de les seves penes.

Com a part dels preparatius per a aquest significatiu esdeveniment, el mantell de la Mare de Déu ha estat restaurat a Sevilla, en el taller de Francisco Carrera Iglesias. Aquesta peça, d’estil barroc, presenta un disseny simètric amb cartel·les a les vores que inclouen símbols marians. El mantell es divideix en dues seccions: la vora, que conté les cartel·les, i el centre. A la coa del mantell destaca l’escut de la família March, brodat en or i sedes de colors sobre vellut verd, una obra de gran mestria que realça la magnificència de la imatge.