Ni els avisos de temporal, ni les previsions que venia el dia més fred en molts d’anys, ni el vent, ni l’aigua, ni la neu (que al capvespre també caigué a Sencelles ) van ser motius que impedissin dedicar a la beata Francinaina Cirer una festa amb tots els honors. Els sencellers i els devots de la “Mare Superiora” no renunciaren a acostar-se al seu monument per entapissar-lo de flors, tal com mana la tradició. De domassos i carreres enramellades, se’n veren pocs, però de persones que visitaren el sepulcre de la Beata en el Convent de la Caritat, se’n comptabilitzaren a centenars. De processó en el carrer, tampoc no n’hi hagué, però les campanes no s’aturaven de repicar, els goigs se sentien constantment per la megafonia del campanar i les colles locals de xeremiers no deixaren de sonar en diversos punts de la vila (convent, parròquia, monument…), tot per anunciar que aquell, malgrat la inclemència del temps, era el dia de la festa gran de Sencelles.

Com a preàmbuls de la jornada, s’havia celebrat una missa amb tots els grups de la catequesi parroquial, una multitudinària ballada popular davant el monument de la Beata que animaren els components de Música Nostra i una vetla de pregària la nit anterior, que omplí la capella del Convent on es venera el sepulcre. El dia de la festa s’inicià amb una missa concelebrada a la Parròquia coincidint amb l’hora en què morí Sor Francinaina. Quan quedà suspesa de manera oficial l’ofrena floral, s’anuncià un acte a l’església parroquial al qual la gent correspongué omplint fins a vessar tota la nau. S’hi pogué escoltar el pregó que enguany feu Catalina Cirer, el poema l’Ofrena d’Antelm Ferretjans declamat per na Meritxell Vilches i els balls de s’Estol de la Tia Xiroia. El colofó d’aquest acte fou el cant de la popular cançó Xiroieta amb acompanyament de totes les colles de xeremiers de Sencelles.

Llavors la gent tingué ocasió de visitar algunes capelles on s’escenificaven diversos capítols que posen en relleu la vida de la beata Francinaina. Així es podia contemplar la “Tia Xiroia”, encara jove i treballant al camp mentre era temptada pel maligne, posant pau entre un pare i un fill, o repartint pa entre els més desvalguts, fent gala de la seva quimera per la caritat. També s’escenificà el popular “miracle dels mariners” i la Mare Superiora ensenyant la doctrina cristiana als nins i nines de Sencelles, tot recordant que ella tingué molta dedicació per aquest ministeri i ha estat proclamada patrona dels catequistes.